día de perros

El dia ha començat com qualsevol altre dia de faena.
Son les 6.40, sona el despertador. M'adorc hasta les 7.10...
Carreguem el treball d'escultura en un carret i ale, al carrer.
Soles hi ha un problema... plou a cànters! i abans d'aplegar a la parà de l'autobús ja estavem xopaes hasta més amunt dels genolls, sense sentir-se ni les mans, que estaven d'un color morat ja casi blau, el treball pràcticament a bacs... Tornem al piso. No para de ploure. La idea de no anar a restauració cada volta sembla millor idea. Pero... merda! tenim que dur material per als demés. Aaaaaltra volta al carrer! Conseguim aplegar a la parà de l'autobús sense que ningún cotxe ens dutxe. Però, quina es la sorpresa? just quan anem a baixar comença a caure una pedregà impressionant. Després de passar pel mig de xarcos (o llacs) que ens aplegaven hasta els genolls, aguantar la pedregà, etc. apleguem a la facultat, ja apunt per a ser esteses. Comença la classe i un hora després es suspen pq estan desallotjant la facultat, segons diuen per perill de derrumbament. Bò pues, de nou al carrer en la q està caent. Antes d'eixir de la politècnica el paraigües a fer la mà per culpa de l'aire, trencat. Així que si em pensava q ja no podia banyar-me més, estava molt equivocà. He aplegat al piso com si acabara d'eixir de la dutxa. I tot açò per a què? Ha servit per a algo? NO, soles per a pillar un bon constipat.

I ja per a rematar... en Bocairent neva i estic tot el dia pendent de vore si puc tornar a casa...

En fin... hui era un dia d'eixos que més haguera valgut no alçar-me del llit...